+34 670 243 498

Isabel Álvarez. Sistema alimentari basat en petites produccions.

Isabel Álvarez,

Experta en sobirania alimentària, agroecòloga, responsable d’incidència política a la ‘Xarxa Internacional d’Agricultura Sostinguda per la Comunitat – Urgenci’, en representació de la qual participa al ‘Comitè Mundial de Seguretat Alimentària’.

Transcripció de la conversa mantinguda a Barcelona.

Quatre idees bàsiques al nostre entendre.

“Limitar el creixement de les ciutats requereix que la gent es pugui quedar al camp. O que hi torni. Ara no es discuteix que el centre de tot és l’urbanització, que tots hem de viure a les grans ciutats. Però les ciutats és el més dependent que hi ha. Necessiten molta energia per funcionar”

“Cal preservar la part física del territori, el sol, però també cal restituir els territoris immaterials (com diu Peter Michael Rosset), redignificar l’agricultura com a activitat. Pots preservar sòl però si ningú s’hi vol dedicar… A Europa cada cop hi ha menys productores. A Euskadi no arriba 1%.

A Catalunya, és al voltant de l’7% de la població activa. De les quasi 120.000 explotacions agràries existents l’any 1989 s’ha passat a només 60.000 de l’any 2013. [ Dades obtingudes de l’ “Atles de Nova Ruralitat”. ]

L’agricultura, la ramaderia, no són activitats que es vegin com a dignes, no només a nivell econòmic sinó tampoc social. Arribarem a treballar de debó per la sobirania alimentària quan els pares i mares eduquin els fills per ser camperols. Quan en comptes de dir-los que es facin metges els proposin que agafin l’aixada. Cal canviar l’imaginari. Hem desacoplat tant allò rural i allò urbà que ens pensem que el menjar ens cau del cel”.

“A l’estat espanyol hi ha un component sociològic molt limitador. Hem estat migrants cap enfora i no a nivell intern (l’Espanya buida). La gent s’ha focalitzat a uns quants punts concrets. És molt difícil dir-li ara al meu pare que tot l’esforç i patiment d’anar a les grans ciutats cal revertir-lo i tornar allà d’on va sortir. Cal fer una altra migració mirant d’on venim. L’accés a la terra és molt difícil però molts joves no s’atreveixen a dir-los als pares que volen tornar al poble. Aquest factor es considera poc. Cal un canvi social molt profund”

Transcripció complerta de la conversa.

Isabel Álvarez, de 40 años, es activista de la Coordinación, forma parte del área de Agroecología de Ecologistas en Acción y es una de las responsables de “incidencia política” en la Red Internacional de Agricultura Sostenida por la Comunidad “Urgenci”. Durante una década ha participado en proyectos que defienden la soberanía alimentaria. Col·labora

. “Hi ha zones que seran més atractives amb el canvi climàtic i d’altres que en sortiran perjudicats greument”

. “Hi ha les causes directes de la migració. Desglaç i elevació del nivell del mar que obliga a poblacions a canviar de lloc. O per l’augment molt gran de la temperatura. És la causa-efecte més directe”

. “Hi ha països i corporacions que acaparen terrenys i recursos en d’altres països per assegurar-se aliments i també provoquen desplaçaments de comunitats”.

. Hi ha un estudi de Mundubat sobre acaparament de terres a Europa i a l’Estat espanyol

. “La major població que va cap al medi rural són persones migrants, que es dediquen sobretot a tasques de cura o al camp malpagats”

. “A l’Àfrica, hi ha famílies que, com que ja no són segurs els temps de treball al camp pels canvis en el clima, han d’enviar algun membre a l’estranger perquè els enviï diners”

. “Un dels llocs on hi està havent-hi molt acaparament de terres és de Romania. I molts emigrants ens venen d’allí. Tot està relacionat”

. “Tenim reconegut el dret a l’alimentació adequada i a la nutrició. Si això s’apliqués de debò, s’hauria d’exigir els països que deixessin de fer productes comestibles i produïssin aliments nutritius i desapareixeria bona part del sistema agroindustrial. Si fóssim capaços d’exigir això s’acabaria el ‘xiringuito’ de l’ajuda alimentària. En la seva major part són productes comestibles. La nacional i la internacional. La internacional és el camp d’experimentació de moltes coses. És un negoci potent”.

. “Hi ha una línia de treball específica al Comitè de Seguretat Alimentària sobre crisis prolongades i dret a l’alimentació. A la gent a la qual li estan caient bombes no se’ls pot omplir l’estómac de qualsevol cosa. Molta gent fa negoci amb aquests conflictes i no només per les armes”

. “Caldria anar cap a un sistema alimentari basat en petites produccions. S’ha de protegir el medi rural i una forma de produir aliments que fixa el carboni i serveix pel futur i deconstruir les altres, amb les seves emissions. Així et carregaries les macrogranges”.

. “Els aliments no ho són per tot el que se’ls afegeix, pel seu processament fins a la sacietat (ultraprocessament) i perquè se’ls recull ‘en verd’ i se’ls trasllada molts quilòmetres. Se’ls cull ‘en verd’ per traslladar-los molts quilòmetres, encara no han madurat i no tenen les qualitats nutricionals que haurien de tenir”

. “En la mesura que reculls els aliments en el moment òptim de maduració i els consumeixes el mateix dia millora la teva nutrició”

. “Cal preservar un teixit agrari molt potent que, alhora, limita el creixement de les ciutats, que són grans emissores de CO2, fixa població i estalvia el quilometratge per transportar aliments. Tot això serveix per lluitar contra el canvi climàtic”

. “Molta gent vol viure al camp però el sistema agroalimentari l’expulsa”

. “Hi ha estudis de la Universitat de València. Un de molt recent sobre les diferències nutricionals de produir pebrots de forma convencional o agroecològica. També en va fer sobre taronges (Dolores Raigón). Una taronja ecològica és doblement nutritiva. El valor nutritiu d’un suc de taronja és diferent en funció de si la taronja és d’un tipus o un altre. El potasi dels plàtans també canvia molt en ambdós casos”.

. “A Roma s’estan elaborant les directrius que han de complir els estats. Ens diuen que no podem dir que un aliment que està al mercat no és bo. Matar no maten, potser per omissió. Però no és innocu”

. “A Xile tenen un etiquetat molt complet dels aliments. I segons l’etiquetat, a partir d’un nivell de sucre, sal o greixos hi ha aliments que no es poden anunciar en horari televisiu infantil.

. “Dolors Raigón també té estudis sobre els greixos. Els greixos naturals i els de les indústries intensives són molt diferents”

. “Aquest sistema agroalimentari alimenta quatre indústries, destrueix el Planeta a marxes forçades i fa fora gent de les seves cases i terres”

. “La cabra és l’animal més eficient de transformació de nitrogen. Comença a haver-hi ramats municipals. També pel tema dels incendis”

. “L’accés als aliments és un dels elements claus a l’hora de determinar els moviments migratoris. També l’energia”

. “Limitar el creixement de les ciutats requereix que la gent es pugui quedar al camp. O que hi torni. Ara no es discuteix que el centre de tot és l’urbanització, que tots hem de viure a les grans ciutats. Però les ciutats és el més dependent que hi ha. Necessiten molta energia per funcionar”

. “A nivell europeu, el sistema agroalimentari es regeix per la PAC, que sosté els ‘xiringuitos’ que provoquen tots els problemes que denuncien i les empreses que acaparen terres a tot arreu. A més, acaben d’aprovar continuar igual o pitjor”

. “També hem de mirar com actuem per baix. Per dalt cada cop ho tenim pitjor”

. “A l’estat espanyol hi ha un component sociològic molt limitador. Hem estat migrants cap a fora i a nivell intern (l’Espanya buida). La gent s’ha focalitzat a quatre punts concrets. És molt difícil dir-li ara al meu pare que tot l’esforç i patiment d’anar a les grans ciutats cal revertir-lo i tornar allà d’on va sortir. Cal fer una altra migració mirant d’on venim. L’accés a la terra és molt difícil però molts joves no s’atreveixen a dir-los als pares que volen tornar al poble. Aquest factor es considera poc. Cal un canvi social molt profund”

. “És una sorpresa grata que l’Espanya buida, rural, surti al carrer orgullosa i es planti enmig de Madrid a protestar”.

. “Vivim a la societat de l’èxit o del fracàs. No de l’aprenentatge i això es nota al sector agrari. Quan gent del món rural ha robotitzat les seves granges seguint el que li han dit que fes les administracions i es troben amb algú que posa una granja amb trenta vaques, les ordenya i cuida ell sol i li ensenya el números queden en estat de shock. Això ho he vist jo. Se senten fracassats”

. “La gent s’hipoteca, no para durant cinc anys, es converteix en esclava. O porten la gent de fora per mantenir el sistema”

. “El sistema no s’aguanta. Quan deixi de subsidiar-lo caurà. En una presentació del govern basc del sector lacti s’explicava, fa cinc o sis anys, una vaca d’una explotació mitjana rebia dos euros al dia de subsidi. Quan l’indicador de pobresa al món és viure amb menys d’un euro al dia”.

. “La mitjana d’endeutament d’una explotació làctia al País Basc era d’uns 25.000 o 30.000 euros l’any. Ni la llet era més barata ni sostenien al ramader, perquè estava arruïnada. Aquests diners servien perquè la indústria làctia tingui ramaders venent per sota del cost, esclavitzats, i sostenint tots els ‘xiringuitos’ que hi ha enmig. I tot això surt dels ajuts de la PAC. Ni per sostenir la producció ni perquè l’aliment sigui més accessible. Sostenim un sistema contaminant que no ha canviat en quaranta anys”

. “Són molt interessants els informes de ‘Justícia Alimentària’. Expliquen l’alimentació insana mata molt més que el tabac o qualsevol altre factor. I no es limita”

. “El menjar escombraria dona lloc a la paradoxa de les paradoxes. Tens un sistema que contamina a mort, que provoca molta gent sigui expulsada de casa seva i dels seus països, vénen aquí i al menjar que poden accedir és aquest, perquè és barat. I van al McDonalds amb els nens. I es barregen amb nens rics. Dóna la sensació d’integració. Els nens rics hi van de tant en quan però si algú que no menja com hauria de menjar hi va massa sovint al McDonalds tindrà problemes, clar”.

. “La diferència d’esperança de vida a Bristol varia en trenta anys entre rics i pobres, segons un informe de Justícia Alimentària. A alguns barris de Nova York l’esperança de vida és inferior que a Bangladesh o Sri Lanka. I, en part, és perquè el menjar que tenen accessible les persones pobres no són aliments sinó productes comestibles”.

. “Si no els mata el Mediterrani, els mata el McDonalds”

. “Pel que fa a l’acaparament de terres hi ha les directrius voluntàries sobre la governança responsable de la tinença de la terra, la pesca i els boscos en el context de la seguretat alimentària nacional (FAO 2012). S’han aplicat en alguns països però depèn molt de la voluntat dels estats”

. “No hi ha cap Constitució europea que inclogui el Dret a l’Alimentació”

. “Hi ha una Xarxa d’Advocats per la Sobirania Alimentària. Cal posar en marxa les eines jurídiques de què disposem i pressionar els estats”

. “A vegades, els estats expliquen com actuen a països del Sud en temes d’ajut alimentari i ignoren les necessitats dels seus propis ciutadans.Si li preguntes a la gent et dirà, fins i tot als barris més humils, que té garantit el dret a l’alimentació, perquè hi ha bancs d’aliments o el que sigui, però el que cal és un dret a l’alimentació adequada i nutritiva no el dret a omplir la panxa”

. “Cal preservar la part física del territori, el sol, però també cal restituir els territoris immaterials (com diu Peter Michael Rosset), redignificar l’agricultura com a activitat. Pots preservar sol però si ningú s’hi vol dedicar. A Europa cada cop hi ha menys productores. A Euskadi no arriba 1%. No és una activitat que es vegi com a digna, no només a nivell econòmic sinó també social. Arribarem a treballar per la sobirania alimentària quan els pares i mares eduquin els fills per ser camperols. Que en comptes de dir-los que es facin metges els proposin que agafin l’aixada. Cal canviar l’imaginari. Hem desacoplat tant allò rural i allò urbà que ens pensem que el menjar ens cau del cel”.

. “Els camperols han de tenir molts coneixements diversos”

. “Les directrius voluntàries són complexes perquè són sobre sistemes alimentaris, abasten diferents punts de la cadena, no només l’agrícola o el consum. Els governs ens diuen que demanem impossibles. Una campanya del Canadà els explicava que havia de fer cinquanta coses al cap de la setmana per tirar endavant la seva feina al camp i els demanava que ells també sabessin fer més de dues coses a la vegada”.

. “Ser camperol és una professió que no té un reconeixement social. I mentre no el tingui tenim un problema”

. “El que és increïble és que malgrat els esforços que suposa ser camperola, la gent és feliç. És vocacional. I és una activitat que sosté la societat”.

. “Ens venien que es podia fer carn al laboratori i això faria més fàcil la feina dels camperols. Vull creure que mai no serà rentable tot i que sembla que hi ha experiments avançats i que poden comercialitzar algun producte amb carn de laboratori”

. “S’està anant cap a la polarització, un mon amb elits que poden viure bé i la resta que s’espavilin, amb una desprotecció social absoluta”

. “La FAO ha posat l’agroecologia ja com a part del seu discurs però hi ha estructures que no estan pensades per canviar o resoldre sinó per remoure (revolver). Removem molt però resolem poc. I guanyen sempre els mateixos. La FAO diu que per reconèixer l’agroecologia ha de reconèixer alhora l’agricultura climàticament intel·ligent i les innovacions tecnològiques que ens prometen”.

. “Hi ha gent de la FAO que creu que tot es resoldria amb drons. La digitalització entra en tots els discursos i, a vegades, també en els dels ‘progres’. I això em preocupa. Hi ha gent que sap utilitzar molt bé els drons, però què hem de fer? Posar una aixada al dron?”

. “Les agroindústries et diuen que si s’acaben els camps no cal que patim, que ja s’inventaran alguna cosa al laboratori. Ho posen sobre la taula obviant els límits del Planeta. No hi ha energia per sostenir això de què parlen”.

. “El sistema esta tan compartimentat, tan hiperespecialitzat, tan burocratitzat que no hi ha la capacitat de fer una mirada sistèmica. Si no mires el tot no t’adones del que està passant. No sé si no volen o no en saben prou. Les institucions estan massa allunyades de la realitat. Des d’una oficina no pots decidir què cal fer ara a Moçambic. Viuen en una bombolla”.

. “Max Neef diu que cal diferenciar entre conèixer i entendre. Parla de ‘economia descalça’. Que ell pot conèixer la pobresa perquè tenia totes les dades però entendre-la és una altra cosa”.

. “Hi ha una mirada tan unidireccional i tancada que no t’entenen. Parles en el mateix idioma i no t’entenen. I,a vegades, no és que no vulguin. A Marta Guadalupe Rivera li passa el mateix a l’IPCC”.

. “Et privatitizin les necessitats i t’adressen cap als satisfactors que els interessen a ells. Cal canviar aquests satisfactors”

. “La FAO té un sistema de medició de l’empremta de carboni amb el qual han fet un estudi sobre la ramaderia a l’estat espanyol i els va sortir que era més sostenible la intensiva que l’extensiva, Un estudiant jove l’ha desmuntat perquè no incloïen el transport en l’equació. Si no fas les preguntes adequades obtens les respostes que vols. No sé què és pitjor, que siguin uns inútils o que volen que surti el resultat que els interessa”(Us puc passar l’informe, perquè el tinc jo).

. “L’OMC no pot ser qui reguli el comerç d’aliments. No és que ho digui ‘Via Campesina’. És que ho va dir Jean Ziegler, que va ser relator especial de l’ONU al Dret a l’Alimentació, en un dels seus primers informes. Després, Olivier de Schutter, que també va ser relator de l’ONU pel Dret a l’Alimentació, va dir que l’únic sistema que pot garantir el dret a l’alimentació és l’agroecologia”

. “El sector privat està obsessionat amb el mercat internacional. Diu que no hi ha pot haver nutrició sense mercat internacional. És cert que hi ha molts països que no tenen autosuficiència alimentària però, almenys, que no vagi a pitjor”.

. “Manuel González de Molina ha fet un treball on explicava que canviant algunes pautes nutricionals, consumint menys carn i recuperant sistemes ‘agropastorils’, l’Estat espanyol podria ser quasi autosuficient’.

. “La carn és un estatus. Al meu pare li va costar molt menjar carn. Explica-li ara al meu pare que sóc vegetariana”

. “En el fons és una lluita de sobiranies, pura i dura. Amb la sobirania en tota la seva extensió hem topat”

 

((Jo vinc del món de l’educació i el primer post grau que vaig fer, abans de dedicar-me a l’agroecologia, va ser de migracions. Em va en l’ADN. Estem en una societat que va emigrar ahir i ara plantejar-li que hem de fer un nou gir social és un repte molt difícil. Jo treballo en polítiques públiques i quan algú vol muntar una estratègia alimentària no sol pensar en el que suposa això per la gent: és molt complicat dir-li a una mare que no doni carn al seu fill. Fer aquest tipus de política pública no és rentable electoralment. Caldria treure l’IVA dels aliments agroecològics, fer-los més accessibles,…))

 

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR