+34 670 243 498

Iñaki Gili Jáuregui, responsable de Mitigació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic

Iñaki Gili Jáuregui, responsable de Mitigació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic.

El repte de 2050: tot amb energia renovable! És una transformació intensa del país tal i com el coneixem ara

Entrevista a ‘La Plaça dels Futurs’ a ‘Ràdio Municipal de Terrassa’. Dia 17 de maig de 2017.

Idees més rellevants aportades en l’entvevista

El repte de 2050: tot amb energia renovable! És una transformació intensa del país tal i com el coneixem ara

. El departament de Mitigació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic coordina les polítiques de la Generalitat. La d’agricultura, la de Mobilitat, la d’Energia,… cada vector ha d’anar incorporant aquesta política. Nosaltres acabem d’impulsar-les i les coordinem. Un cas evident és el de la biomassa. La seva extracció ens ajuda a prevenir incendis, des de la política forestal, i ha de substituir els combustibles fòssils, des de la política energètica. Igualment en temes d’adaptació en l’àmbit de l’aigua.
. Segons un informe de Nicholas Stern per encàrrec del govern del Regne Unit (2006) cal una inversió de l’1% del PIB mundial per fer front al canvi climàtic i si no es fa aquesta inversió el món s’exposa a una recessió del 5% del PIB mundial anual. En el pitjor dels cassos podria arribar a ser del 20%. S’han fet més estudis després. Més val prevenir que guarir.
. A Catalunya estem veient els impactes del canvi climàtic, amb més sequeres o més incendis, tot i que no arribem als costos en vides humanes d’una cadena de ‘tornados’ a Filipines, per exemple.
. Els objectius de Kioto, Catalunya els va cumplir. Els objectius pel 2020, estem en la línia del 2020. Pel 2030, es plantegen objectius molt més ambiciosos. La primera tongada de les accions més immediates –bombetes leds,… – s’han fet. Per la propera dècada, cal plantejar temes més estructurals i transformadors: reduir la quantitat de vehicles/quilòmetre/any, hem de repensar un sistema d’energia redistribuïda i no de grans centrals.
. A nivell industrial, moltes empreses han fet un esforç important. Poden fer més però una primera tongada ja l’han fet. A nivell energètic, hi ha molt a fer en la substitució d’energies fòssils per renovables.
. Hi ha el tema de l’energia nuclear. No emet CO2. En aquest sentit és bo però s’ha de debatre temes de seguretat, xarxes intel•ligents, model més distribuït del sistema… Cal un debat ampli i que la ciutadania decideixi.
. El repte de 2050: tot amb energia renovable. És una transformació intensa del país tal i com el coneixem ara.
. El sector agrícola mira amb neguit el compromís de suprimir les emissions un 80% pel 2050 com es pretén. El metà que emeten les vaques per fer la seva digestió no es pot evitar. Es pot millorar la dieta, fer petites reduccions de les emissions, però no gaire. El N20 de l’aplicació de fertilitzants, químics o orgànics, també hi serà. Es pot optimitzar però no hi ha gaire marge. Sí que podem gestionar els purins i anar tendint cap a zero, en pocs anys.
. Hi caben tants porcs a Catalunya? La gran indústria del porcí el problema greu que tenen és sobretot de l’aigua contaminada. Aquest model ha ultrapassat el seu límit. És massa intens.
. Tot fa pensar que Catalunya patirà sequeres. A Catalunya quan parlem de mitigació hem de parlar principalment d’aigua. Hi ha una tendència cap a unes pluges iguals o una mica inferiors però en menys dies. Potser ja no es complirà el refranyer quan diu que ‘pel maig cada dia un raig’. La nostra agricultura està acostumada a unes estacions on plou més i unes altres on plou menys. Si això ho canviem, la gestió del sistema hídric es complicarà molt.
. Al Mediterrani, les sequeres han estat sempre intenses. I amb el canvi climàtic seran més intenses, més llargues i més recurrents. A la sequera de 2008, la ciutat s’acusava al camp i els agricultors acusaven els habitants de les grans ciutats. Tothom estava enfadat fins que va ploure.
. El gran repte per les emissions està ara a la mobilitat. Durant la crisi van baixar moltíssim en el transport, però el 2014 van tocar terra i el 2015 comencen a repuntar. El 2015 van pujar un 3% o un 4%. I el 2016 serà similar. Parar aquesta mobilitat és molt complicat. Es necessiten mesures estructurals. No en tenim prou amb comprar cotxes més eficients, que gastin menys benzina per quilòmetre. Hem de transformar la nostra manera de moure’ns. Hem assumit com un índex de qualitat de vida al qual no podem renunciar el dret a moure’ns en vehicle privat el dia que vulguem i allà on vulguem. A les ciutats hi ha competència per l’espai. No hi cabem tots. A les grans urbs europees hi ha grans problemes de contaminació. A l’àrea metropolitana de Barcelona, també.
. El curt-placisme electoral no juga a favor d’aquest combat. En tots els àmbits. Des de que es planeja una infraestructura ferroviària fins que s’inaugura passen vàries legislatures. Aquest esforç econòmic sembla que no surt a compte electoralment. La transformació en una Catalunya d’energies renovables no es fa en un cicle electoral. Calen pactes d’estat, de diverses forces polítiques, perquè aparentment no és rendible.
. Ens queden algunes dècades per arribar als dos graus d’augment de la temperatura a Catalunya. Algú podria pensar que no és tant però és la temperatura de Sevilla. Això s’agreuja perquè els efectes del canvi climàtic són que els extrems s’allarguin. Farà més calor l’estiu als mesos on ja feia més calor.
. A Lleida, on tenen la fruita dolça, hi ha arbres que necessiten estar sota zero alguns mesos d’hivern. Si no s’arriba a aquestes baixades de temperatura els dies que aquests arbres ho necessiten, la seva producció minva.
. El món no ha invertit l’1% del PIB en la lluita contra el canvi climàtic que demanava Nicholas Stern. A més, quan es comptabilitza com a lluita contra el canvi climàtic diners que abans es comptabilitzaven com ajuda al desenvolupament. Comptar exactament aquesta partida és una complicació. Cal identificar-ho bé.
. Ens queda moltíssim per fer. Se’han fet algunes coses. Moltes empreses veuen que tenen un espai en aquest nou món de baixes emissions. Hi ha gent, països i regions que ho veuen clar i avancen en aquesta direcció i d’altres que ho rebutgen. Per dos motius. Perquè la societat no hi dona suport o perquè tenen gran quantitat de combustibles fòssils. És el cas de Polònia, a Europa, que té gran quantitat de carbó. I posen el fre.
. No em puc imaginar una Catalunya futura contaminada. La veig amb un medi ambient més sà, amb un aire més net i una mobilitat més raonable.

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR