+34 670 243 498

Hem d’apostar per les economies locals davant la incertesa energètica i comercial mundial.

Sergi Cutillas a sicom.cat: “Hem d’apostar per les economies locals davant la incertesa energètica i comercial mundial”.

‘Viure en Deutecràcia’

Incerteses econòmiques i energètiques que justifiquen potenciar l’autosuficiència. 

Economista i investigador d’Ekona i la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute. 

‘Quan fas l’anàlisi profunda, vas a topar amb què cal democratitzar els mitjans de producció i la terra. El gran capital té el peu a l’accelerador i està fent una ofensiva contra les nostres democràcies, acaparant tota la terra i tots els recursos que pot, generant unes tensions geopolítiques entre les diferents elits que ens porten totes les guerres, crisis migratòries i d’altres, que tenim. Hem de fer el plantejament que no ens calen només retocs en el sistema, sinó que hem d’anar a projectes ambiciosos per transformar la societat’.

Hi ha incerteses econòmiques a nivell internacional que justifiquin que Catalunya intenti ser el màxim d’autosuficient possible a nivell alimentari? Quines són aquestes incerteses?

Moltes. Ens trobem en un moment d’una crisi econòmica global molt important i de tensions geopolítiques que ens poden portar a un escenari on les relacions comercials internacionals no estan garantides. A part d’això hi ha un altre component que és el de l’energia. L’energia principal que fem servir per fer funcionar les nostres economies és l’energia d’hidrocarburs fòssils, que és la més eficient que hi ha, amb una densitat energètica molt alta, que té el petroli com a principal matèria prima. Fa uns 80 anys, el retorn energètic del petroli era de cent vegades el que costava. L’energia que es posava per treure un barril de petroli en retornava cent. Ara, com que cada vegada hi hagi menys dipòsits de petroli, menys pous, menys reserves, ha baixat a vint. Es calcula que si aquest retorn baixa a deu barrils el sistema no seria sostenible. Ja estem veient les dificultats de manteniment del sistema amb aquestes taxes de retorn. És una realitat. Es busquen nous recursos, com el fracking, les noves tecnologies per treure combustibles però al final no són rendibles ni energèticament ni econòmicament. Ens encaminem cap a un punt on els sistemes amb alta productivitat, molt intensius en transport, en tecnologia, no seran sostenibles i, per tant, necessàriament haurem de reduir desplaçaments i fer que les economies siguin més locals. És molt important que quan això passi estiguem preparats, tinguem un teixit econòmic fort, un teixit productiu fort, un camp que ens pugui abastir d’aliments, etcètera…

Als Estats Units estan aconseguint l’autosuficiència amb un petroli de menys qualitat i en perjudici del canvi climàtic.

És matemàtic. No podem créixer amb les tecnologies presents i no hi ha cap font energètica que sigui  capaç de substituir l’eficiència del petroli. I no sabem si la trobarem. Segurament no estiguem a temps de trobar-la perquè hi hagi una transformació no traumàtica i que el capitalisme i les seves taxes de creixement, tal i com els coneixem avui dia, es puguin perpetuar. Potenciar tecnologies que són molt menys eficients a base d’inversions que són bombolles, a través de la gran banca, sobrevalorant els pous de fracking, de gas esquist, porta a que quan els resultats no donen, les inversions fan fallida i si el seu volum és prou gran com per posar en perill l’economia ho acabem pagant tots, perquè es rescaten aquests negocis amb diners públics.

És una estratègia de xutar la pilota endavant. I els diferents estats intentant abastir-se i carregant els riscos en les diferents economies, de diferents formes i en diferents sectors. Com es carrega el cost de mantenir el sistema en peu a la població. Implica austeritat, rebaixar les condicions laborals, … Hem de fer un replantejament és profund del sistema, que redistribueixi, canviï les nostres pautes de consum, reindustrialitzi l’economia i la societat d’una forma que la faci sostenible.

El canvi climàtic i l’augment de les temperatures és un tema clau. Afectarà conreus, transports,… El moviment enorme de productes agraris no es pot fer.

Estic completament d’acord amb les vostres posicions i les vostres tesis. Crec que fins i tot l’elit ho està veient. Encara que no ens agradi, alguns dels moviments nacionalistes de líders estrafolaris com Donald Trump i d’altres semblants, qüestionen la globalització neoliberal tal i com l’hem entès els darrers quaranta anys. En això hi ha quelcom de la insostenibilitat del sistema, relacionada amb el petroli, les despeses del transport… En el futur, la supervivència i l’estabilitat de les societats passarà perquè siguin capaces de consumir menys energia, d’autoabastir-se i ser més resilient.

El país necessita preparar-se sense caure en l’autarquia

I tant! L’autarquia no cal perquè el comerç no és dolent per se. Es pot comerciar i es pot intercanviar recursos, es pot estar oberts al món. Això no vol dir que el país no sigui capaç d’abastir-nos a tots si poséssim una mica de seny i planifiquéssim bé la nostra economia. Òbviament això passa també per canviar hàbits. Els hàbits alimentaris són claus. La nostra ingesta de carn és molt menys eficient econòmicament que si tinguéssim dietes més riques en cereals, hortalisses, tot el que són vegetals. Milloraríem la nostra salut. Hi ha diferents dimensions i vectors que podrien canviar coses i augmentar la qualitat de vida. Això no passa per abnegar-nos, fer-nos patir a nosaltres mateixos. Hi ha un canvi d’estructura que passa per un canvi polític que ha de ser traumàtic però això no implica que, si ens ho mirem des de la realitat econòmica, no hi hagi recursos per abastir-nos a tots a Catalunya. Ho hem de tenir tots al cap i alhora intentar que aquest procés sigui democràtic. No es només un procés d’independència d’autosuficiència sinó de sobirania i la sobirania implica que hi hagi un control descentralitzat, que la gent decideixi sobre el futur de la seva vida. Que no siguin les elits de sempre, que també poden decidir que cal fer una transició energètica o la independència i dirigir-la ells. Això tampoc no ho volem. Aquest és el repte perquè en algun moment ens plantejaran aquesta transició i hem de reivindicar que no ens la facin. L’hem de fer entre tots.

Ens hem de preguntar perquè són més barats els temes que venen de molt lluny que els que fabriquem a casa.

Al final, quan fas l’anàlisi profunda vas a topar amb què cal democratitzar els mitjans de producció i la terra. Això és el nucli de tot. Una inversora de la City de Londres ho deia molt clarament en una entrevista recent en un programa de TV3 quan es referia al debat sobre la independència de Catalunya com a ‘soroll’. Vivim, a vegades, en el món el soroll i en el rerefons van passant coses com aquestes. El gran capital té el peu a l’accelerador de forma terrible i està fent una ofensiva contra les nostres democràcies, acaparant tota la terra i tots els recursos que pot i generant unes tensions geopolítiques entre les diferent elits que ens porten totes les guerres, crisis migratòries,… que tenim. Hem de fer el plantejament que no ens calen només retocs en el sistema sinó que hem d’anar a projectes ambiciosos per transformar la societat.

 

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR