+34 670 243 498

Gabriel Borràs Calvo, responsable de l’àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Gabriel Borràs Calvo, biòleg, responsable de l’àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Cal reduir massa forestal: tallar arbres als boscos (i plantar-ne a les poblacions).

Entrevista a ‘La Plaça dels Futurs’ a la ràdio Municipal de Terrassa el dia 30/4/2017

Idees força de l’entrevista que vàrem mantenir amb en Gabriel Borràs el 24 d’abril de 2017.

Gabriel Borràs, biòleg i responsable de l’àrea d’AdaptacióCal reduir massa forestal: tallar arbres als boscos (i plantar-ne a les poblacions)

.- El 2040 serem molt més vulnerables que ara si no fem res.
.- Des del 1950 la temperatura puja 0,23 graus cada 10 anys.
.- Les explotacions agrícoles familiars han baixat en un 70% en 15 anys i les parcel•les es van concentrant cada cop en menys mans.
.- Catalunya pateix innivació. Baixen els dies en què els gruixos de neu són superiors als 10 centímetres.
.- La mitigació és fàcil de mesurar (mirem com evoluciona el CO2). En canvi l’adaptació és més difícil de quantificar.
.- En adaptació als efectes del canvi climàtic progressem adequadament però aprovem justet (Un 5-5,5).

Paradoxalment, sobrarien arbres en alguns boscos mediterranis, malgrat que aquesta asseveració topi amb arrelades idees urbanes o conservacionistes. Quants menys arbres hi hagi en una determinada superfície, més recursos, aigua, sòl i nutrients, estaran disponibles per a cadascun.

Hi ha conques que han guanyat entre un 10 i un 12% de massa forestal. I lògicament, precisen més aigua per viure. Avui en dia, Catalunya perd un 20% de l’aigua disponible en les capçaleres dels grans rius de les conques internes. Moltes fonts no ragen perquè els arbres s’han apoderat de l’aigua.

Hi ha zones boscoses amb una elevadíssima intensitat per hectàrea, on els arbres que competeixen entre ells pel sòl, els nutrients i l’aigua, són febles, vulnerables, prims, amb poca capacitat de maduració i, sobretot, són vertaderes bombes hidràuliques.

Cada any, la biomassa dels boscos s’incrementa de l’ordre d’un milió i mig de tones que es van acumulant. Hi ha parcel•les de boscos que en lloc de tenir 1.000 o 2.000 exemplars per hectàrea en tenen 7, 8 o 10.000.

Explica Gabriel Borràs Calvo, biòleg i responsable de l’àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic  [ http://www.sicom.cat/blog/gabriel-borras-calvo/ ] : “Qualsevol material vegetal, per construir la seva matèria orgànica, capta energia del sol, aigua de la terra i CO2 de l’atmosfera. Actuen com a embornals de carboni, carboni que se sostreu de l’atmosfera i es queda en la matèria orgànica del vegetal. Això és compleix si aquests vegetals tenen unes condicions no estressants. Quan hi ha masses boscoses altament poblades i que, per tant, estan en situació d’estrès, es produeix el fet contrari: respiren molt més que no pas fotosintetitzen. I, per tant, són emissores netes de CO2”.Catalunya té un 64% de superfície forestal, la majoria privada.

I hem de pensar, a més a més, que perquè un arbre fixi un gram de carboni són necessaris 500 grams d’aigua. Com més puja la temperatura, més demanda d’aigua hi ha per part de l’atmosfera, i més s’incrementa l’evapotranspiració. En tenir una part important dels boscos estressats i sense gestió, menys aigua va als rius. En definitiva, a mateixa precipitació en una conca, menys aigua blava que es genera perquè s’evapotranspira.

Tot plegat és el resultat de l’atomització de la propietat forestal i del baixíssim rendiment que s’obté del bosc, inferior a la despesa que cal per extreure la fusta, la llenya, la pinya o la biomassa. Les explotacions agrícoles familiars han baixat en un 70% en 15 anys i les parcel•les es van concentrant cada cop en menys mans. Gent que explotava un tros del territori ara és assalariat. A Catalunya, queden 26.000 pagesos/es, el 2% de la població activa. El 38% tenen 65 anys o més.

D’altres idees força que es desprenen de la conversa.

. Les explotacions agrícoles familiars han baixat en un 70% en 15 anys i les parcel•les es van concentrant cada cop en menys mans.

. En comptes de la ramaderia intensiva, de tants porcs, cal criar cabres i xais.

. Cal diversificar els cultius front al monocultiu.

. No s’han de dedicar mil milions al canal Segarra-Garrigues. S’han de dedicar diners a les explotacions agràries familiars.

. Hem de tenir els aliments a l’època que toquen.

. A La Cerdanya o els Pallars estan abandonant els boscos i dedicant-se a negocis turístics. Hi ha boscos que generen més CO2 del que consumeixen. Això no passa als boscos cuidats i madurs. És un error ensenyar a escola que els nens han de plantar arbres. Se n’han de tallar. L’únic lloc on s’han de plantar arbres és a la ciutat. A Mollet han fet un experiment molt positiu plantant arbres en una avinguda i han aconseguit baixar-hi la temperatura 2,5 graus.

. No pot ser que només tinguem 26.000 pagesos (el 2,6% de la població activa) quan la producció agroalimentària representa a Catalunya el segon factor més important del PIB després del turisme.

. Ens hem de preguntar si cal seguir produint blat de moro o assegurar la producció d’oli amb denominació d’origen.

. No podem plantar eucaliptus, com es fa. I agafar aigua del Segre (que en porta poca) per regar-los. Hi ha variants de pomes que ja no es planten a Girona o Lleida. A Sant Llorenç de Morunys, per exemple, han recuperat la poma autòctona. A Guiamets han vist que la producció s’avança unes setmanes. Tenim el cargol poma, musclos gebrats, dengue, zika,…

. La contaminació dels purins l’han de pagar els que no la fan. Cal anar amb compte amb el nitrogen que hi ha sota terra (perquè no pot aguantar grans purinades). S’han de fer més analítiques del terra.

. El 2016 hi ha hagut molta sequera. Les alzines sureres s’han assecat. Hi ha hagut 600 hectàrees de pins morts al Maresme (per l’acció combinada de la sequera i un paràsit).

. A La Rioja tenien grans incendis provocats pels ramaders. Han fet un pla per desbrossar matollars i els incendis han baixat els darrers 20 anys mentre milloraven les pastures.

. Hi ha bones iniciatives com l’Escola de Pastors de Rialp, amb una setantena de joves que s’hi ha apuntat, o la de les dues dones que han recuperat el pastoreig. Les administracions no els ajuden.
. Hi haurà un gran incendi des de l’Aragó a les Gavarres, on cremaran unes 300.000 hectàrees. El gran incendi forestal a Catalunya ja fa temps que ha començat. Només falta saber quan veurem les flames.

. A Xile, en dues setmanes, es va cremar una extensió com tot Catalunya. Són incendis de sisena generació. Cal dedicar més diners a la prevenció i menys a l’extinció. I aplicar tases (com a Califòrnia).

. Ens juguem vides humanes. A Catalunya tenim una alta densitat de població (270 habitants per quilòmetre quadrat) i la gent construeix cases enmig del bosc. A l’incendi d’Odena els pins blancs van servir de corredor del bosc, tot i que els bombers havien avisat del perill que suposaven.

. A l’Estartit la temperatura del mar s’ha incrementat 0,3 graus els darrers decennis.

. Al Pirineu disminueixen les glaceres i desapareixen les geleres i les congestes. Catalunya pateix innivació. Baixen els dies en què els gruixos de neu són superiors als 10 centímetres.

. El 2040 tindrem la mateixa temperatura que Sevilla ara.

. És absurd soterrar la Gran Via a l’Hospitalet i destrossar zones agràries que estan actives. . S’ha de canviar el disseny metropolità de Barcelona.

. La biomassa està agafant embranzida però s’ha de cremar de forma controlada i sense posar centrals de biomassa a la regió metropolitana.

. S’ha de tornar a fer servir la fusta per la construcció.

. S’han convocat subvencions per Ajuntaments per millorar el subministrament d’aigua i evitar les pèrdues en la distribució. La titularitat de la gestió de l’aigua hauria de ser pública.

. Fins i tot molts negacionistes estan optant per l’adaptació al canvi climàtic. Les asseguradores han vist negoci en aquest nou escenari. Rebategen els negocis i diuen que són sostenibles i resilients.

. L’adaptació és una bona oportunitat per repensar el territori però no ho fem o no ho fem amb prou intensitat. Cal una planificació pública que decideixi què es conrea a cada lloc.

. La contaminació entre 1970 i 2010 al món equival a 30 bombes atòmiques per segon durant aquest període. És una energia acumulada que es transforma en augment de la temperatura.

. Estem prostituint la relació home-paisatge.

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR