+34 670 243 498

El mar. La costa. Què fer de cara a 2040. Propostes.

El mar. La costa.

Què podem fer en el futur present.

 

  • S’han de salvar els deltes.
  • Els rius han de disposar dels seus cabals ecològics.
  • Els ecosistemes s’han de preservar.
  • Les costes, les platges, són de totes les persones. Ningú té dret a apropiar-se’n. 
  • En cap cas s’ha de pagar per accedir al mar o prendre el sol.
  • “No podem salvar totes les platges”, diu M. Carme Llassat, professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Haurem de triar quines platges se salven i quines no, perquè no hi haurà prou sorra. La que es fa servir extreta del fons marí proper a la costa, és ineficaç i resulta arrossegada quan esdevé el primer temporal fort.
  • Jordi Salat: Evitar la regeneració de platges. Penalitzar els abocaments o abandonaments de residus, de manera contundent i dissuasòria. Gravar en origen els productes amb un preu que inclogui tots els tractaments necessaris per reciclar-los o eliminar-los segons els casos. Evitar la construcció de més infraestructures que afectin el sistema litoral. Limitar els fondejos d’embarcacions a zones molt específiques.
  • Quim Pérez, d’Aigua és Vida: Veig un futur molt alarmant pel Delta i el litoral català si no fem arribar sediments per mantenir l’equilibri entre la terra i el mar. S’han construït massa barreres i s’altera la funció arrossegadora dels cabals generadors i dels corrents marins.
  • Itziar Gonzàlez Viròs, arquitecta que va fer el jurament hipocràtic de no fer obra nova i només fa treballs de rehabilitació, ens adverteix: “He participat en un concurs d’arquitectura a Goteborg, Suècia, on treballen amb la perspectiva que han de construir fronts marítims pensats per un mar que pujarà un metre i mig en els propers vint anys. Haurem de desplaçar la façana litoral. Assegurar la franja ecològica. Desplaçar infraestructures si escau. Construir tenint el compte el canvi climàtic i amb materials reciclats”.
  • A Catalunya, poc o molt, la línia costanera també està amenaçada encara que no d’un metre i mig. Vindrà una nova indústria, diu González Virós. Una indústria de la transició, de la deconstrucció de la Costa Brava, de la costa catalana, de la valenciana, que seran xuclades pel mar. Això ens donarà una gran autoestima com a espècie. “Un dels meus somnis (vam crear el grup RESET) és buscar sortida a la mòmia de Marina d’Or (que ha fet fallida i espatlla el paisatge). Cal redecidir què s’hi farà en aquell sol. El formigó recuperat pot servir per d’altres usos. Reciclar, reutilitzar paraules claus per convertir-nos en una societat sostenible”.
2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR