+34 670 243 498

Dacions i desnonaments il•legals | Daciones i desahucios ilegales. El cas de Mireia i Manuel.es.

Accede/consulta ‘sentencias clave’ #Titulizaciones: Arganda, Fuenlabrada, Málaga, Granollers y documento Banco de Espana

‘Dacions i desnonaments il•legals’. El cas de Mireia i Manuel: Catalunya Plural/El Diario 7/2/16

‘Daciones y desahucios ilegales’. El caso de Mireia i Manuel. Catalunya Plural/El Diario 7/2/16

Dacions i desnonaments il•legals. El cas de Mireia i Manuel.

Mireia Álvarez Tapia i el seu marit Manuel Martínez García vivien un infern la primavera de 2014. Estaven a punt de perdre el pis i el banc els exigia, a més a més de l’habitatge, que paguessin 30.000 euros. Després que, segons declaren, el banc els denegués set vegades la dació en pagament, varen decidir acampar davant l’oficina de Bankia que els hi reclamava pis i diners. La hipoteca, però, l’havien fet el 16 de març de 2007 amb Bancaja, que amb la ‘crisi bancària’ esdevingué Bankia.

De resultes de l’acampada i superant les pressions que l’entitat financera feia sobre ells mateixos i els pares respectius – els avaladors de la hipoteca – , aconseguiren finalment rebaixar la ‘motxilla’ a 10.000 euros, 5.000 per cada parella de pares. No era el que volien però, resignats i convençuts que la dació en pagament era la millor opció, van signar. Era el 28 de juliol de 2014.

Mireia i Manuel no varen quedar tranquils. Tenien la sensació que havien abusat de la seva debilitat. Per saber si podien fer alguna cosa més, tot i haver signat la dació, decidiren contactar amb l’advocat José Ángel Gallegos, que feia xerrades denunciant les ‘Titulitzacions hipotecàries’.

Després d’una primera demanda, Gallegos els explica que segons el ‘Banco de España’ si una entitat financera titulitza una hipoteca deixa de ser la creditora del crèdit (Veure l’article ‘Rebolcada als desnonaments?’ publicat a El Diario/Catalunya Plural el 21/4/15). I presenten una diligència preliminar el 16 de setembre de 2015 demanant a Bankia que aclareixi si la hipoteca havia estat titulitzada. El 2 de novembre de 2015 tenen confirmació de la sospita: la hipoteca va ser titulitzada per Bancaja i cedida al “Fondo Bancaja 13 Fondo de Titulización de Activos”.

I aleshores sorgeix la gran pregunta: com és possible que una entitat financera signi una dació en pagament sobre un habitatge que, segons el mateix Banco de España, ja no és seu? Estem davant d’una estafa?

Haurem d’esperar a la resolució del jutjat de primera instància de Barcelona a qui se li demana que reconegui que Bankia, des del moment de la titulització, deixa de ser el creditor.

Mentrestant i donades les sentències que s’han anat produint, en les quals diferents jutjats accepten que si una entitat financera ha titulitzat una hipoteca ha perdut la legitimació activa i per tant no pot instar una execució hipotecària – veure Titulitzacions i venciments anticipats –, ens preguntem: Per què la PAH no ha incorporat les Titulitzacions com una estratègia alternativa o complementària a les dacions en pagament?

Sabem que la titulització no extingeix el deute però també que no hi ha, ara com ara, creditor que el pugui reclamar. La PAH, que ha defensat amb mestratge, valentia, decisió, eficàcia i encert el dret a l’habitatge, no hauria de conformar-se en eixugar el deute a canvi de lliurar la casa i obtenir la dació i un lloguer social, si s’obre una via alternativa que permetria a totes aquelles famílies que hi optessin conservar la casa fins que la Política resolgui el conflicte.

Hauria de pensar la PAH que per a moltes persones que han optat per la dació en pagament pot ser frustrant que no se’ls hagi explicat – si no s’ha fet – que podien conservar la casa optant per saber si la hipoteca havia estat titulitzada i, cas de resposta afirmativa, que podien efectuar la corresponent demanda. I cal fer-los reflexionar que podien haver fet una campanya de informació/denúncia pública del conflicte. Encara hi són a temps.

Per què els partits polítics no fan res per aflorar quantes hipoteques han estat titulitzades? No poden al•legar desconeixement, donades les sentències publicades, la batalla que des de 2014 duu a terme José Manuel Novoa des del blog ’Ataque al Poder’, l’associació ‘Hipotecados Activos’ i Solidaritat i Comunicació – SICOM -, les denúncies de l’associació ‘500 x 20‘, la brega d’advocats com José Ángel Gallegos i Óscar Viera, la lluita de les múltiples PAHC -Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme/Crisi– , la PAH Girona Salt, o els articles publicats en aquests diari.

Quants desnonaments s’han executat i encara s’executen quedant-se un banc o caixa un habitatge que ja no era seu? Quantes dacions s’han signat i se signen per entitats financeres que no en són les propietàries o fons de titulització sense personalitat jurídica per fer-ho?

Sense la Política és impossible fer front a un conflicte que s’eternitza si es vol resoldre als jutjats. Hauria de ser a les Corts on es preguntés què està passant, on s’instés el Govern a fer públics els registres amb les hipoteques titulitzades de manera que qualsevol persona pogués saber què s’ha fet amb la seva hipoteca, on es donés resposta a la gran pregunta: Estem davant una estafa amb milers i milers de damnificats? I hauria de ser el lloc on decidir com resoldre-ho, com donar-hi solució.

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR