+34 670 243 498

Jesús Crespo Cuaresma. Clima, conflictes i migracions forçades.

Entrevista Jesús Crespo Cuaresma, catedràtic d’economia a la Universitat d’Economia de Viena.

Hi ha un relació de causalitat entre variabilitat climàtica i conflicte i en conseqüència amb la migració forçada.

Autors del Treball.

Abel, Guy and Brottrager, Michael and Crespo Cuaresma, Jesus and Muttarak, Raya (2019) Climate, Conflict and Forced Migration. Global Environmental Change , 54. pp. 239-249. ISSN 0959-3780.

Transcripció de l’entrevista que es va fer al programa ‘Món Possible’ de Ràdio 4, a Jesús Crespo Cuaresma, catedràtic d’economia a la Universitat dEconomia de Viena.

. “El que hem intentar fer és buscar l’existència d’una relació causa-efecte entre variabilitat climàtica, conflictes armats i migració forçada. Per primera vegada, ho hem fet anant més enllà de veure simplement si hi ha correlacions sinó dins d’un model economètric més sofisticat per veure si hi ha una relació causa-efecte entre aquestes tres variables”

. “Vam començar utilitzant les dades de què disposàvem en el periode 2006-2015, i no vam trobar una relació robusta durant tot el període de causa-efecte entre variabilitat climàtica, conflicte i migració. Després vam estudiar períodes més petits per intentar entendre si la relació depèn d’altres variables socioeconòmiques i d’altres condicions que es poden donar en un país. Vam trobar que en la segona part del període, del 2010 al 2015, hi havia una relació robusta, particularment forta en el període 2010-2012. Això es pot explicar, en part, per la complexitat del fenomen que estem estudiant. Hi ha molts altres factors que actuen modulant la relació que la variabilitat climàtica té en el conflicte armar i el flux de refugiats”.

. “Podem afirmar que el canvi climàtic impulsa el procés migratori, sempre de forma condicional. No és una relació determinista. Depèn també de la qualitat de les institucions del país. Hem trobat que l’existència de conflictes passats afecta la probabilitat de tenir-ne de nous, de la mateixa manera que l’existència d’institucions que puguin combatre els xocs provocats pel canvi climàtic poden moderar la seva relació amb les migracions. Sí que podem dir que hi ha una relació causal entre variabilitat climàtica i conflicte i, per tant, migració forçada. La intensitat d’aquesta relació depèn de variabilitats socioeconòmiques, molt específiques de cada país”

. “El nostre és un treballador global. Hem intentat incloure tots els països del món dels qual hi ha informació, que són  de més de 150. Tenim una intuïció basada en la literatura existent relacionada amb el fet que el canvi climàtic o la variabilitat climàtica ha jugat un paper essencial en el conflicte de Síria. Hi ha molts estudis que, a un nivell més micro que el nostre, han analitzat com la incidència de sequeres a Síria han portat a una migració interna que va crear nous conflictes que no existien abans. El que fem a l’estudi és posar aquesta evidència d’altra literatura a un nivell més global. El nostre estudi és tant macroeconòmic, global, i no podem concentrar-nos en els mecanismes particulars que han portat a cadascun dels conflictes. En el cas de Síria, però, sabem per d’altres estudis que la nostra causalitat sí que entra dins la narrativa que aquest conflicte va ser originat o emfasitzat per variables climàtiques”.

. “El que hem fet per donar-li un aspecte més regional i intentar explicar quines parts del món estan més afectades el que hem fet és reestimar el nostre model i treure observacions de part del món per veure quina exerceix una influència més gran en el nostre resultat. Pensem que Síria, les primaveres àrabs, Àfrica Subsahariana i Àsia Occidental són les parts del món on hi ha més relació de causa-efecte que trobem al nostre estudi. El conflicte de Sudan del Sud, per exemple, es pot explicar també amb el tipus de narrativa que trobem a l’estudi”.

. “Si posem les projeccions que existeixen sobre canvis de temperatura i de la variabilitat de temperatura en el context dels resultats que obtenim nosaltres és d’esperar que el canvi climàtic porti a més fluxos de migració forçada o de refugiats en el futur, a través del canal de la intensificació de conflictes latents. Les tendències que observem no són molt optimistes en aquest sentit”.

. “Per una part, l’existència d’institucions que puguin combatre els efectes negatius dels shocks climàtics permet que una societat tingui més resistència a la variabilitat climàtica com un factor que afecta la probabilitat de conflicte. El nivell de desenvolupament econòmic d’un país també té alguna cosa a veure com a variable moduladora d’aquests factors. Això vol dir que certes polítiques que es poden posar en marxa per millorar el desenvolupament dels països més pobres del món poden tenir també conseqüències positives per controlar les variables del canvi climàtic en l’estabilitat política”.

. “En qüestions de polítiques de canvi climàtic tota la literatura diferencia entre les d’adaptació i les de mitigació. Qualsevol tipus de política que ajudi a una adaptació a la volatilitat que ens espera en les variables climàtiques exercirà un efecte en la probabilitat de tenir conflictes serà positiu. La part positiva del nostre estudi és que les polítiques per intentar adaptar-se o mitigar el canvi climàtic poden actuar com coixí contra l’efecte que ocorreria a través de la inestabilitat política”

. “Teníem moltes intuïcions, moltes correlacions, hi ha un article conegut de ‘Science’ on es posa en relació la variabilitat de les temperatures amb l’existència de guerres, de conflictes, de violència, però era tot molt descriptiu. El que hem fet nosaltres és utilitzar mètodes importats de l’econometria per intentar avaluar polítiques de mercats de treball per identificar l’existència d’una relació causa-efecte en aquesta trinitat que comença amb la variabilitat climàtica, va a conflicte armat i després a migracions. Ho hem fet amb un sistema d’equacions, amb una causalitat implícita i ho hem estimat amb dades”.

. “Tenim la idea per un projecte futur on intentarem entendre com la variabilitat climàtica, en el context de les tendència de canvi climàtic que observem, afectarà les migracions internes d’Espanya. El nostre objectiu va en la direcció de països en vies de desenvolupament però, en el futur, volem entendre no només els fluxos de migració internacionals sinó també els fluxos dins dels països i, sobretot, en allò que es refereix a la migració de l’entorn rural a les ciutats, que també té molt a veure amb la possibilitat de tenir inestabilitat política en algun moment. És un dels projectes que hem de començar en els propers mesos”.

. “Arriba un moment en què, des del front científic, tenim una mica le mans lligades pel que els polítics volen escoltar o no. En el nostre article demanem que doni llum a polítiques globals que tinguin en compte l’existència de les relacions que hem trobat. Quan vam estar treballant en aquest estudi, el Pacte Mundial per la Migració Segura, Ordenada i Regular encara no era un tema que és discutís als mitjans. El fet que, encara que hagi estat aprovat per 164 països, l’hagin rebutjat o no l’hagin firmat els Estats Units o Àustria, el país on visc, indica que encara hi ha un camí molt llarg a seguir en la qüestió d’educar la política global sobre les conseqüències inesperades que, en alguns casos, pot tenir el canvi climàtic”.

Climate, Conflict and Forced Migration. Universit of Economics and Bussiness Vienna. 22/1/2019.

Climate, conflict and forced migration. Global Environmental Change. Volume54. January 2019, Pages 239-249.

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR