+34 670 243 498

Concentracions urbanes: canvi climàtic i contaminació. Barcelona metropolitana.

Concentracions urbanes: canvi climàtic i contaminació. Barcelona metropolitana.

  • S’han de planificar les ciutats tenint en compte les tasques de la cura.
  • “La millor ciutat és aquella en què els nens poden anar a escola a peu i jugar al carrer”

Què podem fer en el futur present.

Propostes.

  • Participació ciutadana.
  • Relacionar la mobilitat amb les tasques vinculades amb la cura.
  • Relacionar les escoles amb les tasques habituals.
  • S’han de planificar les ciutats tenint en compte les tasques de la cura.
  • “La ciutat en la planificació de la mobilitat, hauria de tenir en compte les tasques de la cura. No tan sols les de la productivitat remunerada. Les necessitats del nens i les nenes, de la gent gran, de les persones amb discapacitats. Relacionar les escoles amb les feines habituals de la ciutadania, apropant-les al ‘dia de cada dia’. Vincular la feina, la zona comercial, els centres de salut, el lloc on vius i l’escola. Posar en el ‘centre’ la cura i la socialització de les tasques. Facilitar el transport públic i el transport actiu. La vida quotidiana ha de ser fàcil i s’hauria de poder fer a peu i amb la responsabilitat compartida i de totes. Keller, antropòloga, politòloga i ‘Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania’.
  • Jordi Sunyer: “La millor ciutat és aquella en què els nens poden anar a escola a peu i jugar al carrer. Aconseguir-ho seria un fita revolucionària en la planificació de les ciutats pel que suposaria. Fer fora els cotxes que han colonitzat els carrers”.
  • “Jo vull carrer, no espai administratiu” diu Itziar González Virós. “De què em serveix ser propietària d’un pis en una ciutat on no puc respirar? Calen nous conceptes per no reproduir vells errors”.
  • Crear i afavorir l’ús d’espais de trobada. Les places han de ser per trobar-s’hi i parlar. No per estar d’esquena i ignorar-se. La ciutat ha de desenvolupar molt llocs de trobada per compartir i dialogar.
  • Gabriel Borràs: “L’Àrea Metropolitana hauria de ser una zona on els sectors amb exclusió social gaudissin de subministrament gratuït dels serveis bàsics, fins i tot de la llar:  energia, aigua, gas. M’imagino una àrea metropolitana on es reconverteixen zones d’ús urbanitzable en zones d’ús agrícola i ramader. On els canvis de temperatura entre l’interior i l’exterior de les cases, gràcies a la plantació d’arbres i a l’ús de façanes i taulades verdes, disminueixi el consum energètic.
  • I compromesa amb els rius que la proveeixen d’aigua  – Ter, Muga, Francolí, Llobregat, Segre, Siurana – no malbaratant, i ajudant, per tant, a les capçaleres a esmorteir els efectes del canvi climàtic a les masses boscoses”.
  • Canvi de mentalitat de la ciutadania. L’aire és un bé públic imprescindible que ha de ser de qualitat i pel qual no s’ha de pagar ni directament ni indirecte.
  • El cotxe no et fa lliure.
  • Cooperació, compartir: cohabitatge, cotxe, eines, proposa Itziar González Virós. Reaprendre que una comunitat és un gran espai de coneixement i d’intercanvi amb el saber dels veïns. On tu no arribes hi arriba l’altre. Així puja el nivell de la democràcia. I l’apodera millor davant els lobbies econòmics.
  • Reducció radical del trànsit i, per extensió, de la contaminació.
  • “Totes les ciutats de més de 50.000 habitants haurien de reduir el trànsit de vehicles”, afirma, taxatiu, Xavier Querol.
  • Foment del transport no contaminant: caminar, bicicleta, vehicles lliscants. Carrils especialitzats. Transport públic electrificat al màxim. Xarxes metropolitanes de ferrocarril i metro. Xarxes regionals. Ni dièsel ni gasolina a cap transport públic.
  • Penalitzar carreteres i autopistes.
  • Abandonar l’actual cultura del cotxe com a bé imprescindible.  Foment del cotxe compartit. El cotxe elèctric, a més a més de contaminar i saturar la ciutat, no és equitatiu.
  • Reducció dels carrils de circulació pel transport privat, amb tendència a un de sol.
  • Reducció del soroll: reduir cotxes i foment de la vegetació.
  • El problema de salut ambiental més greu a Catalunya, sobretot a les grans ciutats, és la contaminació. A Barcelona i l’àrea metropolitana, més de la meitat de la contaminació és per culpa de la mobilitat: 52,6%. L’agent contaminant més problemàtic és el diòxid de nitrogen: no s’ha aconseguit està per sota dels límits ni de la UE ni de la OMS. Pel que fa a les partícules, no se superen els nivells de perill que assenyala la Comissió Europea però sí els de l’OMS a Barcelona i a molts llocs de Catalunya. Per altra banda l’ozó és un problema a Osona.
  • Itziar Gonzàlez Viròs: Cal fer una reconversió industrial. Tancar les fàbriques de cotxes. No hem jugat fort amb la inversió en mobilitat. Al nord es va reconvertir la indústria de l’acer en indústria d’armament. S’ha amagat. Hem de ser capaços d’expropiar i reconsiderar coses, sense haver de crear fàbriques d’armament.
  • Indústria, energia, aigua, residus.
  • Energia: El dret a l’energia bàsica i la transició a les renovables, per ser efectiva, requereix: Recuperació del control de l’energia. Remunicipalització de la distribució elèctrica. Empresa municipal pública d’energia que subministri a centres oficials, espais i equipaments públics. Amb tendència a fer possible el subministrament a tota la ciutat.
  • Autoabastiment energètic. Renovables arreu on sigui possible. Descentralització. Creació de Xarxes. Resoldre els problemes d’emmagatzematge d’energia. Unitats d’autoconsum. Autogeneració i autoabastiment d’edificis, amb comptadors a l’entrada per relacionar-se amb el mercat. Detectar la pobresa energètica amb polítiques de prevenció i solució.
  • L’habitatge, un dret inalienable: l’habitatge és un dret universal que es pot reclamar. Parc públic de lloguer assequible. Subministraments mínims garantits per llei amb puges del preu si el consum està per sobre dels límits bàsics. L’habitatge habitual en règim de propietat no és embargable. Aturar la titulització d’hipoteques: prohibir la titulització de deute sobre l’habitatge habitual
  • Polítiques públiques per a l’aïllament tèrmic dels habitatges.
  • Aigua servei públic a mans de titularitat i gestió pública. (Desenvolupat en el capítol dedicat a l’aigua).
  • Indústria: mitigació de les emissions. Aplicació de mesures d’adaptació. Renovables. Règim sancionador. Eliminar les indústries més contaminants dels voltants dels nuclis urbans: cimenteres, incineradores. Reciclatge, reutilització.
  • Residus: haurien de ser un recurs. Seleccionar-los adequadament en origen. Cremar-los és tòxic.
  • El material de rebuig serà un recurs preuat. Seran les noves mines.
  • Segons l’Institut de Salut Global de Barcelona, si es planifiquessin adequadament les ciutats, s’evitaria un 20% de morts prematures: augmentar l’activitat física, reducció de l’exposició a la contaminació de l’aire, del soroll del trànsit i la calor.
  • Recuperar la natura a les ciutats.
  • Conservar/recuperar la biodiversitat natural de la ciutat.
  • Les plantes ajuden a reduir la contaminació atmosfèrica i són una barrera natural contra la temperatura (ombra, refrigeració) i el soroll.
  • Recuperar els espais metropolitans dedicats temps enrere a l’agricultura, proposa Gustavo Duch. Es calculen 5.000 ha que es podrien afegir a les 5.000 existents aproximadament. Augmentar la producció agrària metropolitana i vincular-la als mercats municipals a través d’aliments de quilòmetre zero. Impedir que zones agràries com la de Gran Via Llobregat, l’últim espai agrícola de l’Hospitalet,  es converteixin en zona urbana. Fomentar la sobirania alimentària i defensar la biodiversitat. Els urbanistes sabem, diu Itziar González Virós, que parlar de territori és parlar d’on plantem menjar.
  • “Reforçar la infraestructura verda: zones verdes, murs verds, façanes i cobertes verdes, com a mínim, a tots els edificis oficials, carrers verds sense trànsit, parcs lineals verds. A Barcelona, convertir la Via Laietana en un parc lineal”, comenta Mark Nieuwenhuijsen, coordinador del programa de Pol·lució de l’Aire d’ISGlobal.
  • Fer permeable el sòl. Arrancar asfalt. Tornar terra a la ciutat. Convèncer al veí que és necessari. L’asfalt absorbeix escalfor durant el dia i la retorna per la nit. Illes i superilles. Parcs urbans; la densitat de Barcelona és de 16 mil persones per quilòmetre quadrat. Als barcelonins els toquen 7 m2 per habitant si no comptem Collserola i Montjuïc, que queden a la perifèria.
  • Apartar les escoles de les àrees més contaminades i de carreteres i autopistes per assegurar que no afecta el desenvolupament cognitiu dels més petits.
  • Una pensada: des del Món cap a la BCN metropolitana.
  • Antonio Turiel: Barcelona no pot sostenir 1,8 milions d’habitants. El turisme s’acabarà. D’aquí a 2040 el model de ciutat de Barcelona canviarà dràsticament perquè deixarà de tenir turisme. A nivell d’Espanya el turisme representa un 12%. A Barcelona és molt més. Com substituirem el pes del turisme?
  • Sergi Cutillas, economista d’EKONA i la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, i Pablo Cotarelo, enginyer, membre d’EKONA i Ecologistes en Acció. “S’ha de començar a plantejar les ciutats com Barcelona, no com un espai amb fronteres, sinó com un espai amb un metabolisme que l’excedeix”. El paper de port trenca la lògica de les entrades i sortides del terme municipal. BCN és un centre logístic de repartiment de mercaderies cap a tot Europa. I té un turisme enorme.
  • Quedem atrapats en debats miops que ja no tenen sentit, que no existeixen. Quan es planteja l’ús del cotxe a Barcelona no s’hauria de fer com a ús particular a la ciutat sinó com a metabolisme de l’àrea metropolitana. S’ha d’anar més enllà del barri. La complexitat ens arrossega cap a debats més globals, sistèmics, que no pas els que hem tingut fins ara.
2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR