+34 670 243 498

Christle Keller, antropòloga, politòloga i ‘Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania’. Està fent el doctorat en ‘Economia de la Cura’ a l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Gènere.

Christle Keller, antropòloga, politòloga i ‘Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania’. Està fent el doctorat en ‘Economia de la Cura’ a l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Gènere.

L’economia feminista és un corrent dins el pensament econòmic i és també un posicionament polític. No és només una forma de mirar l’economia sinó que també comporta una agenda política. Sorgeix com a crítica integral al que són els corrents econòmics hegemònics, sobretot l’economia neoclàssica, però també d’altres moviments que han estat més pròxims al feminisme, com el marxisme. Des del feminisme surt una veu dissident per dir que tots aquests corrents dominants de l’economia s’han centrat en els mercats, tant productius com financers, i el treball remunerat. Des d’una perspectiva feminista es fa evident que s’ha obviat tota una resta d’espais econòmics on les dones han fet les aportacions vitals pel desenvolupament de la humanitat i les continuen fent, fonamentalment el treball domèstic i de la cura”.

Hi ha d’altres activitats econòmiques que s’escapen de les llars, com el treball comunitari o el voluntariat social, però l’economia feminista es centra en aquestes esferes que han estat ocupades per les dones i que tenen una ordenació social fortament marcada pel sistema patriarcal i els rols de gènere i és el treball que es du a terme dins les llars”.

Entrevista realitzada al programa ‘La Plaça dels Futurs’ a la Ràdio Municipal de Terrassa el 26/4/2017

“Es molt difícil acarar el futur perquè volem deconstruir pilars molt forts de la nostra societat, que són fins i tot les nostres pròpies identitats i la nostra forma d’entendre el món. L’economista feminista fa una crítica radical a l’organització social actual i, per tant, els canvis que s’haurien d’emprendre són molt profunds. Cal donar la centralitat a les cures i des de les polítiques públiques, l’organització del treball i de les nostres vides quotidianes, s’ha d’invertir la tendència històrica que arrosseguem de que les cures s’acabin resolent a les llars, de forma individual, privatitzades i per part de les dones, sovint sense cobrar aquests treballs, o dones contractades per desenvolupar aquestes feines en situacions de molta precarietat”

“Per aconseguir visibilitzar els treballs de cura només es pot fer des de la política pública si volem que sigui un canvi profund i generalitzat. Hi ha hagut propostes concretes des de l’economia feminista, com són els ‘comptes satèl·lit’, per quantificar el valor econòmic que aporta el treball domèstic a l’economia real. El PIB augmentaria un 40% si comptabilitzéssim aquestes feines”.

“Cal entendre el valor que tenen aquests treballs per la vida de les persones. No ens hi parem a pensar-ho, a donar-los valor, però no podríem viure sense aquestes feines”.

“Hi ha una feina immensa a fer”.

Al món del treball hi ha moltíssimes desigualtats entre homes i dones. Hi ha la segregació horitzontal que fa que molts sectors estiguin masculinitzats i d’altres, feminitzats. Això té a veure amb les identitats de gènere. Cal promoure projectes educatius, que les noies se sentin més còmodes amb les carreres tècniques, per dir-ho d’alguna manera, i els homes més còmodes amb les feines de la cura. I hi ha la segregació vertical, que és l’accés preferencial dels homes als llocs de direcció i poder. Són canvis difícils d’assolir”

És important veure que el món del treball i les llars no són espais aïllats. El que passa en un influeix en l’altre. L’assumpció per part de les dones de gran part de la càrrega de cura fa que a vegades es vegin minvades les seves càrregues professionals. Les accions que s’emprenguin s’han d’adoptat en els dos camps simultàniament”.

“Totes les persones i totes les famílies han de tenir una organització més digna i més respectuosa. Amb les cures es defensa una reducció generalitzada de les jornades de treball. Dediquem una gran part de la nostra vida al mercat quan requereix moltes d’altres coses”.

Per acabar amb un món patriarcal hem d’acabar amb les identitats de gènere que tenim ara mateix. Hem de deixar de voler ser el que som. Perquè tothom cuidi els homes han de voler cuidar i les dones han de deixar de sentir-s’hi obligades. Això s’educa des de petit

L’economia de la cura és, bàsicament, de l’organització social de la cura. Analitzar i com es podria distribuir millor la responsabilitat sobre la cura de la població. La tendència històrica, que encara perdura avui, és que es resolgui dins de la família. L’economia de la cura fa pensar quin paper ha de tenir-hi el sector públic. Les polítiques de suport a la cura són molt febles i encara han quedat més febles els darrers anys, amb les polítiques de retallades i austeritat. Hauríem de pensar quin paper hauria de tenir la comunitat. Vivim en  ciutats grans. Cada vegada tenim vides més individualitzades. Es fa evident que la gestió de la cura és precària i s’ha de reorganitzar”

El gènere binari home-dona facilita les relacions de poder. El respecte per la diversitat, la deconstrucció dels gèneres, en canvi, acabaria amb aquestes relacions de poder”

“L’economia feminista és eminentment anticapitalista”.

4 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR