+34 670 243 498

Crisi Climàtica a la Mediterrània. Carme LLassat.

Vulnerabilitat a la desertificació als països del MediterraniMediterrània.

Carme Llassat. Doctora en Ciències Físiques per la UB. És membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) i una de les coordinadores del màster de Climatologia Aplicada i Mitjans de Comunicació de la UB. Les seves línies de recerca són l’estudi d’episodis meteorològics extrems, el canvi climàtic i l’impacte social dels riscos naturals, entre d’altres. És autora de diversos llibres i de més de 200 articles en revistes científiques nacionals i internacionals. Ha participat en més de 40 projectes d’àmbit nacional i internacional.

Catedràtica i professora del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona.

Transcripció de les idees extretes de la conversa mantinguda al seu despatx de la UB a Barcelona.

Als informes de l’IPCC el Mediterrani ocupa un tros mínim. No existeix. Si es parla, es parla una mica del mar Mediterrani o es diu que hi haurà més sequeres amb un parell de dades. Està poc contextualitzat”

Abans de la COP de París es va organitzar la MedCOP a Marsella (la COP Mediterrània) i s’hi van ajuntar dues iniciatives per crear un grup d’experts que tingués en compte els stakeholders i els policymakers; és a dir, que no fossin només científics. Hi vam anar dues persones del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible de la Generalitat, que ja portàvem la idea d’estudiar el Mediterrani en el seu context estratègic Nord-Sud, i un grup de científics de prestigi internacional.

Vam decidir crear el MedEC (Mediterranean Experts Grooup on Environmental and Climate Change), liderat per Wolfgang Kramer, autor de l’IPCC, i una persona de la universitat d’Aix en Provence”.

A la COP21 es decideix començar a treballar al Mediterrani.

Aquest 2019 es va fer una reunió a Milà amb les persones que redactaran un informe específic sobre l’impacte del canvi climàtic i ambiental a la Mediterrània. No és un IPCC en petit, només centrat en la Mediterrània. Es té en compte no només el clima sinó també d’altres factors que incideixen: climàtics, econòmics, socials, canvis d’usos del sol, concentració en poblacions. Es tracta d’identificar tots els factors que poden impactar en el nostre futur.

Va ser una reunió essencialment tècnica on vam assumir el compromís de fer un esborrany abans que acabi l’any. Comptem amb el suport de la Unió pel Mediterrani. L’informe final formarà part del proper IPCC.

Hem publicat un primer article al ‘Nature Climate Change’, on es parla dels límits i els problemes del Mediterrani en general. A partir d’aquest article es fa un primer informe per a la ‘Unió pel Mediterrani’ que explica alguns dels problemes greus que s’han detectat.

Dades

L’augment de la temperatura mitjana al Mediterrani és superior a l’augment de la temperatura del Planeta. Si el 2018 s’havia superat ja 1,1 grau de mitjana al Planeta, al Mediterrani ja havíem superat el llindar dels 1,5ºC… Aquest augment no és homogeni a tota la zona i està molt vinculat a la precipitació.

Pujada de temperatures al Mediterrani i el Planeta des de 1880

La pluja al Mediterrani és molt variable. Això dificulta molt conèixer quan hi ha una senyal deguda al canvi climàtic. Fa tres mesos que no plou. Això és canvi climàtic? No ho podem assegurar, com a científics. En el passat hem tingut períodes d’anys amb dèficits pluviomètrics molt importants.

Evolució de les precipitacions

Quins són els símptomes extrems? Comencen a aparèixer alguns articles que apunten que poden augmentar les precipitacions intenses al Nord del Mediterrani i disminuir al Sud. Tornem a tenir més castigats els països que ja tenen més problemes econòmics. Al Nord això implica un major risc. Tenim ocupades zones inundades, sobretot perquè la població s’està concentrant en determinades zones. El Plan Bleu francès calcula que l’any 2050 un 70% de la població del Mediterrani estarà a la costa, que és on hi ha pluges més intenses. A Catalunya ho estem vivint.

El model ens diu, en el pitjor escenari, que pot haver-hi una disminució mitjana d’un 20 a un 25% de precipitacions entre abril i setembre. Ara no podem parlar d’una tendència comuna. Hi ha zones on sí que és molt clara la disminució, com el sud d’Itàlia i el sud d‘Espanya. En canvi, a Catalunya no es detecta encara, com ja diu el informe de l’IPCC. A mitjans de segle podrem tenir una visió més clara. Al sud del Mediterrani està clara aquesta disminució. Al nord no és generalitzat. En breu sabrem alguna cosa més definitiva.

El nostre informe analitza no només el canvi climàtic sinó, per exemple, la demanda de recursos hídrics. Degut a l’augment de la temperatura hi haurà molta més demanda per irrigació. No només en el Nord sinó el que és més important al Sud, per sobreviure. Els conreus d’Àfrica necessitaran més irrigació. Per tant, hi haurà molta més demanda d’aigua. A l’escenari mediterrani que normalment tenim hi ha molta variabilitat i quedarà compromesa la quantitat d’aigua disponible per la població. Si atenem que els escenaris apunten a una disminució de la precipitació al Mediterrani, en general, farà la situació més problemàtica. Estudiem els recursos alimentaris que tenim al Mediterrani, els ecosistemes, l’augment de la desertització, les espècies invasives (encara que potser podem dir que ja formen part del paisatge), la salut… En el pitjor dels escenaris, es perdria al Mediterrani un 20% de la pesca a mitjans de segle.

En el projecte MedEC participa un centre de recerca francès (IRD), on hi ha molts experts que han fet estudis d’Àfrica i les colònies. Han fet la primera cartografia de pluja d’Àfrica i constaten que hi haurà països amb unes zones més castigades que altres. La torrencialitat de la pluja i que no sigui homogènia a tot el Mediterrani pot provocar moviments interns molt importants, amb zones riques i d’altres on augmentarà molt la població.Risc a les costes del Mediterrani

Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR