+34 670 243 498

Antonio Turiel Martínez, científic del Departament d’Oceanografia Física del Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals del CSIC i autor del blog ‘The oil crash’

Antonio Turiel Martínez, científic del Departament d’Oceanografia Física del Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals del CSIC i autor del blog ‘The oil crash’

Dins el sistema capitalista no es pot fer front al canvi climàtic. Reduir emissions implica reduir consum de combustibles fòssils (no hi ha alternativa). Això vol dir necessàriament reduir el tamany de l’economia i els polítics no volen fer-ho.

Entrevista a ‘La Plaça dels Futurs’ a la ràdio Municipal de Terrassa, el 8/2/2017

Antonio Turiel @amturiel a sicom.cat: “El creixement econòmic infinit ha topat ja amb el límit dels recursos del Planeta”

Idees força de l’entrevista mantinguda al seu despatx el dia d’abril de 2017.

. Dins el sistema capitalista no es pot fer front al canvi climàtic. Reduir emissions implica reduir consum de combustibles fòssils (no hi ha alternativa). Això vol dir necessàriament reduir el tamany de l’economia i els polítics no volen fer-ho. Plantegen ‘quimeres’: el cotxe elèctric, energies renovables que poden substituir els combustibles fòssils, el ‘carbonet’,… . No reaccionem perquè posem per davant de tot un sistema econòmic insostenible.
. La Unió Europea parlava primer de prevenció, després de mitigació i ara ja fa temps que parlen d’adaptació. Les altes instàncies polítiques tenen clar que no es pot parlar ja de mitigació. La UE finança projectes d’adaptació. Tots els projectes parlen de captura i segrest del carboni i això no es pot fer. Són massa cars. La comunitat científica espera una gran patacada per reaccionar. Aleshores ja serà massa tard per reaccionar i caldrà preparar estratègies d’adaptació molt contundents.
. El Planeta imposa els seus límits: residus, esgotament pesqueries, escassedat d’aigua potable… No pot regenerar tot allò que consumim. Estem en perill nosaltres, no el Planeta.
. La situació al mercat del petroli és extraordinàriament dolenta. Hi ha un problema imminent i és que la producció de petroli cru (el que s’extreu del subsòl) va arribar al seu límit el 2005. S’han intentat alternatives com els biocombustibles (que gastaven més energia que la que produïen), sorres bituminoses del Canadà (que tenen poca rendabilitat), el fracking (que ja perdia diners quan el preu del petroli era alt. Hi ha hagut un cert repunt però segueix sense ser rendible)… Les companyies han deixat d’invertir. Perdien molts diners. No busquen nous jaciments. I s’anticipen grans problemes de producció el 2018.
. Els preus reaccionen molt als canvis de producció. Preus per sobre els 120 dòlars el litre comportaran grans crisis econòmiques. Seran dramàtiques i relativament ràpides. Anem a una situació de molta inestabilitat molt aviat. Les fugides cap endavant ens deixen menys preparats i provocaran una crisi més gran i més greu.
. A partir dels anys vint, venen temps convulsos. No descarto que Espanya intervingui a Algèria, de la mà de França. Les guerres de Síria i Iemen tenen ingredients d’això. També expliquen la situació de Veneçuela. Pot passar a una dotzena de països. Les intervencions en el sector petrolier implicaran davallades de les classes mitjanes als nostres països.
. Libia produïa abans de la guerra 1.600.000 barrils diaris. Ara en produeix la vuitena part, i de forma intermitent. A l’Iraq els ha costat més de 10 anys estabilitzar la producció després de la guerra. Líbia va pel mateix camí o pitjor. Els tècnics especialitzats fugen del país. Les instal•lacions són bombardejades. Només falta que hi hagi l’ISIS per enmig.
. Volen presentar les renovables com a alternativa però no ho són. Crec que hi ha una part d’autoengany. No només a nivell polític, sinó també dels grans bancs. Pensen que la tècnica resoldrà tots els problemes. No hi ha Pla B. No podem esperar que passi un miracle. És temerari.
. Es pot lluitar contra el canvi climàtic, però la inèrcia que portem és molt perillosa. Al ritme de consum actual, hauríem de parar en sec totes les emissions de CO2 el 2020. No passarà. Les empreses han invertit molt i no acceptaran que no poden recuperar la seva inversió.
. La gent pot acceptar estrenye’s una mica el cinturó si pensen que a la llarga tornaran a la situació actual. Ara hem descobert que els cotxes diesel contaminen, però ja ho sabíem. A partir de l’any 2020, cap companyia farà cotxes diesel, perquè és l’hidrocarbur més difícil de produir. Abans caurà el diesel que d’altres hidrocarburs. França els prohibirà el 2020. Era previsible que el diesel acabaria sent un fracàs.
. Des del 2011 cap empresa de fracking ha guanyat diners. No podran tornar els crèdits. Als Estats Units només hi ha una conca que funciona en l’extracció de petroli, però és amb petroli convencional; no amb fracking. Ens volen fer creure que el fracking està millorant, però no és veritat. Els mitjans de comunicació generalistes, en canvi, continuen parlant del fracking com quelcom viable. Molts pocs periodistes miren les dades reals d’aquestes empreses. Es crea un miratge i al final es voldrà culpar els polítics del seu fracàs.
. Ara venen dues grans crisis a nivell mundial: una ambiental, que s’està accelerant (esclatarà en una o dues dècades) i una altra social i política associada a la manca de recursos pel col•lapse de la societat del benestar (en els propers deu anys). Serà la tempesta perfecta.
. Dos graus d’increment és un escenari força dolent. Quatre o sis graus, ens obligarà a exiliar-nos cap al nord, amb zones desertitzades a Europa: Escandinàvia, Sibèria,…
. L’única resposta real és la local. La resposta global no és possible perquè els estats estan cooptats pel sistema econòmic. S’ha de revisar la normativa ambiental que ha quedat depassada. Els magatzems d’aigua pluvials s’han d’incentivar. Menys regadiu per l’exportació. Garantir les necessitats bàsiques primer. El menjar tres cops al dia. Es poden fer grans canvis urbanístics. Les urbanitzacions privades aïllades són un desastre (els cotxes contaminen per anar-hi). Algunes urbanitzacions s’hauran d’abandonar o ser el germen de noves ciutats.
. Barcelona no pot sostenir 1.800.000 habitants. D’aquí a 2040 el model de ciutat de Barcelona canviarà dràsticament perquè deixarà de tenir turisme. A nivell d’Espanya el turisme representa un 12%. A Barcelona és molt més. Com substituirem el pes del turisme? No es tracta que tothom torni al sector primari, de la producció agropecuària, però sí que caldrà recuperar oficis que han quedat en desús: reparar i reutilitzar. Serà una oportunitat per la indústria i l’artesania local. El material de rebuig és convertirà en un recurs. Seran les nostres mines del futur. Quina mobilitat tindrem en el futur? Part de la mobilitat s’haurà de basar en combustibles líquids, que tindran un rendiment molt baix. El tren és molt eficaç. No el d’alta velocitat, que consumeix molta energia.
. Aprofitament de l’energia renovable, no sempre pensada per la producció d’electricitat. Totes les mesures que s’adoptin han de basar-se en la resiliència, la capacitat de resistència als canvis. La relocalització és la paraula clau: relocalitzar activitats, producció i consum.
. Cal redisenyar l’enginyeria. Hem caigut en una exuberància irracional, que cal no repetir.
. Autoabastiment tant com es pugui però cal ser realista. Les energies renovables tenen molt potencial però per sota de les expectatives. Podríem arribar a produir el 20% de l’energia que es produeix ara. És impensable que amb energies renovables es pugui mantenir el nivell d’energia que consumim ara.
. A escala domèstica, l’energia solar és ideal per escalfar l’aigua. La producció d’electricitat s’hauria de fer en d’altres zones. S’ha d’anar cap a generadors en zones obertes, grans.
. La tecnologia fotovoltaica amb silici és molt complicada i requereix instal•lacions molt cares. Té un cost molt elevat i un retorn energètic baix. No té futur. El millor aprofitament de l’energia solar és com a tèrmica.
. No cal mantenir grans cadenes de fred. Es poden aprofitar les ‘fresqueres’. S’ha d’estudiar cas per cas. A nivell local, es pot fer molt. Totes aquestes iniciatives milloren l’ocupació però no el PIB.
. Parlar de desconnectar-se dels combustibles fòssils és tabú. Els beneficis del capital cauen en picat. Estàs atacant els fonaments del capitalisme. S’hi resistiran de forma ferotge. Cal un canvi de mentalitat col•lectiva radical.
. El cotxe és elèctric és una quimera. Representa un gran consum de recursos. Si es dediqués tota la producció actual de liti a la producció de cotxes se’n podrien fer 1,5-2 milions a l’any. Ara se’n fan 200 milions. Les reserves de liti no són infinites.
. D’on vindrà l’energia per recarregar aquests cotxes? És dubtós que les energies renovables en generin prou. On es recarregaran? Posant cada quatre metres un carregador al carrer? Una bateria pot tenir una capacitat de 80kilowats/hora. Això vol dir que si vols carregar-lo a 10kilowats/hora trigaràs 8 hores per fer-ho. No és manejable. Les quantitats d’alumini, ferro, coure de la xarxa que s’hauria de construir fan absurda aquesta opció. Faltarà cobalt. El preu del liti i el cobalt ha pujat mentre baixava el de la resta de matèries primeres. És una maniobra de distracció.
. A mig termini, les empreses aposten pels cotxes híbrids. Més enllà no hi ha cap altre pla més. Els cotxes del futur tindran menys potència però amb un rendiment millor (anant a 60 km per hora en comptes d’anar a més de 100 km per hora). Al futur hi haurà vehicles d’emergència i alguns cotxes particulars per l’elit però no pel comú dels ciutadans.
. Cal dir les coses pel seu nom, tractar els ciutadans com a adults. No es pot mantenir enganyada molta gent molt temps. En les properes dècades arribarem a l’energia cent per cent renovable però amb un consum menor. Amb un sistema econòmic diferent caldrà consumir molta menys energia que ara. Se’n malbarata molta. Amb un 10% del consum actual (o menys) podríem mantenir un nivell de vida com el que tenim ara, o millor, però no el mateix estil de vida. Consumiríem aliments de proximitat, tindríem menys mòbils i portàtils personals… I no passaria res. No seria una societat massa diferent de l’actual. Les cadires tornarien a ser de fusta.

2 Comments
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR