+34 670 243 498

Annalisa Giocoli, arquitecta del servei de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Entrevista realitzada el 31 de maig de 2018

SUFICIÈNCIA ALIMENTARIA A CAT.

S’estan creant bancs de terra per donar-los a gent interessada en incorporar-se al camp. Hi ha joves interessats a fer-ho i cal donar-los l’oportunitat. L’altra seria agafar els propietaris i buscar convenis per custodiar el territori.

3 línies d’actuació. “D’una banda, l’aigua, que cal preservar. Segon, l’espai agrari. L’Àrea Metropolitana de Barcelona té una varietat de productes agrícoles que no pot perdre. L’agricultura ens interessa per prevenir el canvi climàtic, per protegir el territori dels seus efectes. La tercera línia de treball són els ‘espais de vora’. Es tracta de recuperar els espais naturals o agrícoles entre ciutats. Relligar allò que vam perdre: el lligam entre ciutat i territori. Són espais molt interessants, de diàleg, d’intercanvi, entre la ciutat i el medi”.

Annalisa Giocoli, arquitecta del servei de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Tenim unes 5mil hectàrees agrícoles i es parla de 6 mil hectàrees més de sol potencial, terres perdudes des de meitat dels anys 5o del segle passat.

També cal veure la possibilitat real d’arribar-hi, depèn d’un tipus d’agricultura que sigui també sostenible perquè no podem comptar amb grans infraestructures, sobretot d’aigua. Només arribem al 10% de la població.

El que tenim ara alimenta el 25% de la població (un 10% prové del Parc Agrari del Baix Llobregat). Una cosa és el parc agrari, l’altra és l’agricultura de muntanya…

Terres.

Per recuperar aquestes terres: algunes són ja de titularitat pública i com estan fent a Collserola, s’estan creant bancs de terra per donar-los a gent interessada en incorporar-se al camp. Hi ha joves interessats a fer-ho i cal donar-los l’oportunitat. L’altra seria agafar els propietaris i buscar convenis per custodiar el territori (poder fer més coses a la seva masia a canvi de què cuidin millor les seves hectàrees): xarxa de custòdia del territori. Fan treball de posar en contacte administració pública i propietaris. Per exemple, ampliar usos com a agroturisme però mantenint territori agrícola i el bosc.

3 linies de treball.

En aquest sentit, pren rellevància el projecte de desenvolupament urbanístic que està plantejant l’AMB. L’equip de metabolisme, en el qual participa Annalisa Giocoli, fa propostes pel que fa infraestructura verda, mobilitat i serveis. Giocoli ens explica: “Ens movem en 3 línies. D’una banda, l’aigua, que cal preservar. Segon, l’espai agrari. Barcelona té una varietat de productes agrícoles que no pot perdre i que ens serveixen per potenciar d’aquesta manera la resta de les coses. L’agricultura ens interessa per prevenir el canvi climàtic, per protegir el territori. A la plana, per filtracions d’aigua, a la muntanya, l’agricultura en mosaic ajuda a la biodiversitat, espais de refugi per a algunes espècies. També hi ha l’aliment de proximitat, que fa la ciutat més resilient. I un tema ecològic.

Espais de Vora.

La tercera línia de treball són els “espais de vora”. Entre ciutats, grans espais naturals o agrícoles. Relligar allò que vam perdre: el lligam entre ciutat i territori. Són espais molt interessants, de diàleg, d’intercanvi, entre la ciutat i el medi». Estem analitzant el valor d’aquestes vores, si és valor ecològic, productiu (si encara és terreny fèrtil) o social.

Aigua.

Per exemple, totes aquestes urbanitzacions que ara no fan res i xuclen aigua bona, i contaminen les rieres. Doncs l’aigua que estan utilitzant podrien retornar-la depurada, que les pròpies urbanitzacions siguin autosuficients. Estan allà i hem de reconèixer la seva existència i per tant, cal donar-li la volta i demanar-los que siguin més sostenibles i ajudin en la regeneració de l’espai de muntanya. Les urbanitzacions també poden servir per gestionar millor els boscos i prevenir del risc d’incendi. Si treballem i gestionem bé el territori, també et cuida.

Proximitat.

No arribem a tota la demanda en productes de proximitat. Associació Slow food de Barcelona, mercat de la Terra del Paral·lel. No hi ha gaires productors perquè normalment la gent prefereixen vendre directament x cistelles, que no anar a mercats de proximitat. Jo vaig al mercat de la Terra i hi ha molta gent gran del barri que hi va a comprar. El preu és bo perquè venen de forma directa (millor que al mercat municipal o a la botiga agroecològica on el preu no és assumible). L’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona a la Carta de Milà és tenir almenys un mercat de pagès per barri, al marge dels municipals. També es vol obrir un mercat slow food a Horta, la idea és anar ampliant.

Boscos i ramaderia extensiva.

No hem mesurat part de ramaderia extensiva. Als ajuntaments els interessa per a la gestió dels boscos. Està comprovat que s’estalvia moltíssim amb els ramats i les pastures. Casi tots els ajuntaments que tenen muntanya ho estan potenciant (els de la serra de Collserola, a Sant Boi, a Viladecans…)

Per facilitar i dinamitzar el tema agrícola dins de l’àrea metropolitana perquè és molt difícil. Hi ha molta pressió per una banda, abandonament per l’altra…

Aleshores des del PDU volíem veure quines eines, com ho podem fer, per facilitar-ho. Encara que necessitem altres tipus de polítiques.

Sobretot m’he centrat en els conreus que tenim, el que teníem… potser és de màxims perquè era al 56, el vol americà i hi havia molta agricultura de subsistència, que vam ocupar el màxim… Però fins i tot així.

Sòls no ocupats utilitzables: 6000 hectàrees. 

Fent aquesta comparació amb el que podríem tenir encara perquè són sols que no estan ocupats, ens ha sortit un número interessant, perquè pràcticament es duplica l’àrea a conrear. Tot i això no és suficient per a l’àrea metropolitana, només arribem al 10% de la població. Hectàrees agrícoles tenim unes 5mil i de sol potencial es parlava de 6mil. També cal veure la possibilitat real d’arribar-hi, depèn d’un tipus d’agricultura que sigui també sostenible perquè no podem comptar amb grans infraestructures, sobretot d’aigua. Això és una proposta de màxims però s’ha de veure realment a on podem arribar, facilitant des del punt de vista urbanístic (aigua, accessibilitat i proximitat als centres).

Mapa 1.

20160527_Potencial

El que es veia al mapa i q és molt interessant és que es partia d’un lloc pròxim a les poblacions. Verd fosc i groc és el que és agrari. El morat és el que s’havia arribat a cultivar: per exemple, a la serralada de Marina (molt fèrtil, per això els romans es van instal·lar aquí) i llavors potser es va abandonar per un tema d’expectatives. Però els mateixos ajuntaments estan interessats a afavorir (DO Alella), perquè ajuda a gestionar els boscos.

Mapa 2.

vertebrar_majorscanvis_creaf56-2015

També la zona de Sant Climent, zona dels cirerers, on hi ha interès i una demanda (hi havia i hi ha encara agricultura professional). A Collserola també es feia… és interessant veure on es pot arribar.

Per exemple, ell consorci de Collserola està desenvolupant un pla especial del parc natural, un pla agropecuari, que efectivament reconeix espais que podrien ser dinamitzats. Fins i tot estan pensant a fer un banc de terra.

També a Castellbisbal, tot el parc que volen impulsar de Montserrat-Collbató. Tot està en la voluntat política, absolutament.

PDU.

El PDU tracta tot el desenvolupament urbanístic. Nosaltres som l’equip de metabolisme: infraestructura verda, mobilitat i serveis. Justament ahir vam presentar la infraestructura verda a altres caps de territori. Fem proposta. Ens movem en 3 línies. D’una banda, de l’aigua, cal preservar-la. Segon, l’espai agrari. Barcelona té una varietat de productes agrícoles que no pot perdre i potenciar d’aquesta manera la resta de les coses. L’agricultura ens interessa per prevenir el canvi climàtic, per protegir el territori. A la plana, per filtracions d’aigua, a la muntanya, l’agricultura en mosaic ajuda a la biodiversitat, espais de refugi per a algunes espècies.

D’altres idees.

Després també hi ha la biomassa. Hi ha municipis que també tenen en compte la gestió dels boscos per a biomassa. A Begues.

Totes aquestes recomanacions nostres són la fase de la redacció de l’avanç. Ara per ara estem molt en contacte amb els ajuntaments.

Cas Hospitalet, que està reduint parc agrari… ho estan fent amb un pla director de la Generalitat. Nosaltres no hi hem arribat. A vegades cal veure les coses, reduir allò que preveuen, no prohibir-ho, posar-ho d’una altra manera, per exemple que no facin ombra sobre els camps. Mantenen tot un espai per mantenir com a agrícola. Hi ha una voluntat també de la Generalitat de mantenir-ho, però encara no saben com fer-ne la gestió.

La ciutat no té actualment contacte ni amb el parc agrari ni amb el riu. Això és una oportunitat. Trobar fórmules per fer-ho renéixer.

Centre direccional de Cerdanyola l’han tornat a tombar. Cada vegada que l’han de reformular, el milloren.

La ciutat és depredadora. Però cal buscar aquest equilibri.

Localment es fan petites operacions perquè hi ha demanda social i per això creiem que amb aquest pla donem un marc.

La Ponderosa (entre Montcada i Reixac) és l’únic trosset que encara és agrícola de la plana de l’àrea metropolitana. Hi ha activitat agrícola legal i també hortets il·legals. És l’únic residu agrícola, fèrtil que queda a Barcelona. Hi ha un parell de pagesos, venen al mercat de Santa Coloma de Gramenet.

Tema aigua, com la fem arribar? No podem dependre d’altres conques, cal buscar l’autoabastiment d’aigua. Reutilitzar aigua de les depuradores.

També hi ha un gran dipòsit d’aigua al freàtic, que ara mateix està contaminada i que caldria veure com es tracta. Ara es fa servir per regar parcs i jardins.

Caldria veure com està l’aigua freàtica a la serralada de Marina.

El rec comtal encara es pot recuperar, el canal de la dreta del Llobregat funciona bé i s’ha de preservar al màxim. A Sant Andreu de la Barca també hi ha un rec que passa per un polígon industrial, que encara hi és, i s’hauria de preservar.

Una gestió adequada incrementaria molt l’abastiment del 25% actual de l’àrea metropolitana.

Productes a conrear: horta a prop de les rieres, arbres fruiters i secà.

Relligar ciutat i camp -> Camins verds ->  la infraestructura existeix però és discontinu, l’objectiu seria recuperar-ho i tornar-ho a relligar. També amb òptica de mobilitat sostenible, carrers amb més espais pels vianants, això permetria ajudar a la sostenibilitat. Gran Via com a gran eix verd.

Gran objectiu futur seria la gran via com a un gran eix verd per a vianants i bicicletes, sense trànsit.

Un altre element: Dignificar, resoldre problemes de discontinuïtat en els rius. Per exemple, el riu Llobregat, riu Ripoll, fer com ara el parc fluvial del Besòs.

La nostra idea és que hi hagi un marc, una imatge final de màxims, que ajudi a que les petites accions que es van fent a nivell local siguin en la bona direcció.

Giocoli 2

1 Comment
Leave a Reply

*

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continues navegant estas donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i la aceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR